Lite-rata Susanna Lliberós

Susanna Lliberós
Fotografia: Reis Lliberós

Durant part del temps en què vaig treballar a Radio Castellón – Cadena SER vaig estar al capdavant del magazín Hoy por Hoy. on vaig incorporar un espai setmanal per a parlar de llibres. Pensava que era convenient i necessari aprofitar l’altaveu de què disposava per a promoure la lectura. Anys després, a Canal 9, faria una cosa semblant, i amb els poderosos avantatges que dóna la imatge. En l’informatiu del migdia hi havia un espai dedicat als llibres del qual, en la majoria de les ocasions, me n’ocupava jo. Aquella xicoteta finestra a través de la qual podia mostrar autors en la nostra llengua i en moltes ocasions de gèneres minoritaris com la poesia, era per a mi un repte, un plaer i la materialització d’una passió. Fora dels mitjans on he treballat, he mirat sempre pel meu compte de difondre i promoure la lectura. Hi ha moltes i, de vegades, discretes però efectives maneres de fer-ho. A través de l’associació d’escriptors a la qual pertany, El Pont, de les xarxes socials, fins i tot de les converses amb amics i coneguts. Parle a les escoles de poesia, presente llibres quan m’ho demanen, participe en recitals poètics i sempre que puc cite autors en diferents contextos… I, com que tota pedra fa paret, mire de transmetre la passió pels llibres a la meua filla Queralt, d’un any i mig. Sembla que respon. Ha convertit la metàfora en literalitat i, de moment, el que més li agrada és menjar-se les paraules.


Feliçment, jo sóc una dona

Maria Aurèlia Capmany 

Barcanova, 2011

Pedra de tartera

Maria Barbal  

Labutxaca, 2014

Després de soterrada la tendresa

Maria Beneyto  

Bromera, 1993

El senyal de la pèrdua. 
Escrits inèdits dels últims anys

Maria Mercè Marçal 

Empúries, 2014

Putes i consentits

Antonina Canyelles  

Lapislàtzuli, 2011