Lite-rata Ingrid Lafita Balaguer

De menuda era molt mal menjadora, però hi havia una cosa que devorava: llibres (bé, i polvorons també, d’amagat). En realitat ho llegia tot: fullets del supermercat, etiquetes, caixes de cereals, el diccionari, la Cosmopolitan… Sempre que algú destaca la meua afició per la lectura, aprofite per contar quan els meus pares em compraren un llibre de Manolito Gafotas en una llibreria de Castelló i en arribar a Torreblanca ja me l’havia acabat. O quan em vaig aprendre l’abecedari en el viatge en cotxe de Torreblanca a Vilafranca del Penedès, llegint una guia telefònica. Ara els trajectes que aprofite són els d’anar i tornar de Castelló a València; hora i escaig de rodalia dóna per a molt. Els llibres són capaços de canviar-nos l’estat d’ànim i, també, de ser una font d’aprenentatge. Posen en acció els engranatges de la ment i ajuden a millorar la nostra expressió. I, ja que parlàvem de trajectes, els llibres ens poden transportar a altres cultures, fins i tot a altres mons, però també fan que coneguem millor el nostre. Jo no puc entrar en una llibreria amb diners a la butxaca i no eixir sense, mínim, un parell de llibres. I reconec que gaudisc compartint fotografies i fragments a les xarxes –hi ha tota una comunitat virtual seguint etiquetes com #lectura #lectures #portada– i prestant-los a qui ho desitge, sempre que no li sàpiga greu trobar-se marcats amb llapis els passatges que més m’han agradat. Els llibres estan per a gaudir-los.

Ingrid Lafita Balaguer