Carme Pinyana
Editora de la Universitat Jaume I. Sòcia d’ADONA’T.
Mnemòsine és la deessa grega de la memòria, filla d’Urà, el cel, i de Gaia o Gea, la terra. De la seua unió amb Zeus, durant nou nits, diuen que van nàixer les nou muses, que van ser la font d’inspiració d’artistes. Cada musa tenia una funció: Urània (astronomia), Polímnia (cant), Clio (història), Melpòmene (tragèdia), Cal·líope (èpica), Talia (comèdia), Euterpe (música), Terpsícore (dansa) i Èrato (poesia lírica).
Amb aquest nom, Mnemòsines, ADONA’T ha decidit designar, doncs, les 13 artistes (que en realitat en són 14, perquè hi ha un equip composat per un home i una dona) que enguany participen en el projecte per al 8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Gabriela Alemany, Sara Bellés, Ana Beltrán Porcar, Paula Bonet, Lídia Díaz, Pilar Dolz,
Anna Moner / Sebastià Carratalà, Marta Negre, Maria Ordóñez, Esther Pegueroles, Jovita Pitarch, Claudia de Vilafamés i Lledó Queral, són les Mnemòsines d’ADONA’T.
La diversitat d’estils, de formació, de tècniques i de reconeixement d’aquestes artistes ens permet oferir un ventall interessant, eclèctic, lliure de prejudicis, de dones artistes castellonenques, de la ciutat i de les comarques, que en aquesta exposició segueixen el fil conductor de la memòria.
Amb aquest nou projecte, ADONA’T s’ha plantejat posar en valor a la dona artista i el seu treball, organitzant una exhibició d’obres plàstiques pròpies al voltant de la memòria històrica i la dona. Així, els objectius que ADONA’T es planteja per al projecte Mnemòsines. Artistes contra l’oblit es centrarien a:
Reflexionar sobre el concepte de memòria històrica i els perjudicis de l’oblit, tant en el vessant tràgic i luctuós com en el de pèrdua dels drets i els aspectes positius, progressistes i de modernitat, especialment referit a la vida i
als projectes de les dones que es van veure malmesos.
Plasmar el que va representar per a les dones la instauració d’una educació nacionalcatòlica extremadament repressora i discriminatòria que reduïa el paper de la dona al servei de la família i l’espós, i anul·lava completament la llibertat per decidir i actuar en cap sentit.
Totes les obres van acompanyades d’un text que l’emmarca i n’argumenta el significat.
El fet que durant cinc pressupostos que ha aprovat el Partit Popular al govern espanyol no s’haja dedicat ni un sol euro a finançar activitats per a implementar mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, fa que les activitats que s’han dut a terme hagen estat finançades per entitats i persones de manera voluntària, amb la qual cosa no s’hagen pogut acomplir els objectius que es plantejava la Llei 52/2007de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura.
ADONA’T ha volgut contribuir amb les seues possibilitats en aquest moviment reivindicatiu de la memòria. No ens n’estem d’agrair el decisiu treball realitzat per entitats com el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, del qual forma part Maribel Peris, que ha col·laborat en aquest i en anteriors projectes d’ADONA’T; així com el Grup d’Estudis d’Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I encapçalat per la professora Rosa Monlleó, que també dirigeix la col·lecció de llibres “Història i Memòria” de Publicacions de la Universitat Jaume I; a la Fundació Càtedra Soler i Godes que finança activitats i publicacions de caire divulgador de la feina i el valor de mestres de l’època freinetista que van patir la repressió i l’oblit; i també a les importants investigacions portades a terme per diverses personalitats com la doctora M. Carmen Agulló i el seu recent èxit amb l’audiovisual Les mestres de la República… Totes aquestes persones mantenen viu el record, i per això totes elles les considerem Mnemòsines d’ADONA’T. Gràcies.
ADONA'T 