La llar

De moment vam despertar. És com si t’hagueren pegat una galtada i tot lo que tu creies quan dies ma casa se n’anava avall perquè t’adones que realment no és ta casa.

Totes les estructures que tu tenies et van caent damunt perquè dius: però, jo on estic? Qui sóc? Què volen de mi?
No ens podíem quedar de braços plegats.

Agarrar una pancarta i ficar-me davant dels polítics dient que no estava conforme. Anar a protestar. És com si estiguera fent una cosa mal feta, però és que jo estava defenent ma casa.
Ens han tractat com a titelles. Nosaltres som persones, no formigó!