La història de l’art i del disseny oblida les dones

Paula Algueró

Vicedirectora de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló

Paula Algueró
Fotografia: Anna Tortajada Pons

Totes les dones que hem cursat estudis superiors artístics o hem passat per l’Escola d’Art, ens hem adonat com el llibre Historia del Arte d’Enrst H. Gombrich (1950), al llarg de les seues sis-centes pàgines, tan sols esmenta una dona, la pintora i escultora alemanya Käthe Kollwitz (1867-1945). Açò demostra que la nostra història, la del relat artístic femení, ha estat condemnada a l’oblit per part dels encarregats de transmetre-la. Tot allò que no s’escriu, no consta i, per tant deixa d’existir; així va succeir amb totes les dones artistes.

Durant segles s’ha establert, i reafirmat, que geni creatiu i masculinitat són sinònims. I les obres creades per dones, durant tot aquest temps han estat intencionadament esborrades dels llibres de divulgació, menyspreades o ridiculitzades. Per tant, totes nosaltres hem hagut de fer recerca de referents femenins als llibres que durant la segona onada feminista dels anys seixanta es van publicar i van recuperar el treball i la memòria de moltes creadores. Entre elles podem ressenyar Griselda Pollock i Linda Nochlin.

Són moltes les dones que han estat objecte passiu de representació i inspiració en nombroses obres d’art. Però malauradament poc es coneix de la faceta creadora de moltes d’elles. Les dificultats per accedir a l’educació artística no eren només una qüestió de gènere, sinó també d’ètnia i de classe social. Només aquelles dones amb un cert poder adquisitiu i que comptaven amb el vistiplau dels homes de la família, podien assistir a classes particulars o a escoles artístiques que sempre organitzaven l’ensenyament de manera segregada. I en les quals, a més, mai les dones rebien les mateixes assignatures que els seus companys masculins. Recordem que l’accés de les dones a les escoles de Belles Arts va començar a les darreries del segle XIX.

Ja encetat el segle XX, es funda a Weimar l’escola Bauhaus. Als discursos d’inauguració dels primers directors de l’escola, es prometia una reforma de l’educació artística acadèmica i l’eliminació de la segregació per sexes en les aules. Però la crua realitat va ser una altra, ja que la majoria de les dones que es van formar a l’emblemàtica escola acabaren relegades als tallers tèxtils, que els mestres consideraven «més apropiats» per a la seua natura. Una vegada més, algú decidía per elles. A pesar d’això, dones com Alma Buscher, Marianne Brandt, Dörte Helm i Lily Reich van ser capdavanteres en especialitats (fusta, metall, pintura mural i arquitectura) que fins i tot aquesta escola considerava més
adients per al sexe masculí.

A hores d’ara, l’accés de la dona a l’educació artística en tots els nivells, almenys pel que fa als països occidentals, és un dret ja aconseguit gràcies a l’esforç de moltes d’elles. La incorporació de la dona a l’àmbit acadèmic ha mostrat la necessitat de recuperar de l’oblit totes aquelles referents que la història ens havia negat. Així ho demostren les publicacions sorgides arran de la celebració dels cent anys de l’Escola Bauhaus. 

Actualment en les escoles d’art i facultats de Belles Arts, l’alumnat és majoritàriament femení (de les 1.423 persones egressades de l’EASD Castelló des de 1987, 938 són dones); i una de les tasques prioritàries per a nosaltres és la de rescatar el nom i l’obra d’aquelles artistes injustament oblidades, per tal de reivindicar un relat artístic femení de superació i lluita constant.


#IL·LUMINADES AjuntamentdeCastelló Biografia DiputaciódeCastelló ecofeminisme eutanasia exhumacions Lite-rates Marta Senent repressiófranquista