Joaquina, Lola i Laia

Fins que va arribar a Castelló de la Plana per iniciar els estudis de Magisteri, tot el valencià que Lola Martínez havia escoltat al seu Sogorb natal eren retalls de converses entre estiuejants que passaven les vacances a la capital de l’Alt Palància. A poc a poc, mitjançant les noves amistats a Castelló, i amb l’ajuda de les cassets de Serrat i de Llach, va fer el primer contacte vertader amb la llengua valenciana, que aprengué de forma oral abans dels cursos oficials que va haver de realitzar uns quants anys després com a mestra. Avui en dia, Lola, instal·lada al Grau de Castelló, parla amb fluïdesa el valencià en les converses quotidianes, així com en la seua feina de logopeda, en diferents poblacions de la Plana, i l’alterna amb el castellà segons l’interlocutor.

El camí de sa mare va ser molt diferent. Joaquina Campos nasqué a l’aldea de Camarillas (Terol) el 1930, de pare i mare aragonesos. Instal·lada a Sogorb, es casà amb un sogorbí i tingué quatre fills. El seu primer contacte continuat amb el valencià va ser mitjançant Canal 9 i programes com ara Canta, canta o Carta blanca. Va ser molt més tard, quan anà a viure al Grau, prop de la filla, que va tenir les primeres converses amb valencianoparlants.
En l’actualitat no cal que els seus interlocutors canvien al castellà quan parlen amb ella.

La néta, Laia Gombau Martínez, nascuda l’any 2000, exhibeix des del seu nom la condició de bilingüe. Estudia al col·legi públic La Marina del Grau de Castelló, línia en valencià. Com la mare, utilitza tots dos idiomes en les relacions amb els altres xiquets i adults del voltant, amb la diferència que ella començà a fer-ho amb total naturalitat des de xicoteta.

Tres generacions d’una família que ha adquirit el tresor del bilingüisme i que se sent orgullosa d’aquesta riquesa.