Jaume Roig

“Doncs dic que totes les dones, de qualsevol estat, color, edat, religió, nació, condició, les grans i les petites, les joves i les velles, les lletges i les belles, les malaltes i les sanes, les cristianes, les jueves i les mores, les negres i les mulates, les pèlroges i les blanques, les que són dretes i les que són manques, les geperudes, les parladores, les mudes, les que són lliures, les que són esclaves, totes les que són vives, siguin com siguin, totes creuen que és veritat el que somien, d’allò que no veuen en fan un procés mental, sense admetre cap defensa ni escoltar les parts implicades, es pronuncien només per presumir i sentencien que és veritat allò que del cert no saben. Els plauen les mentides, sempre varien, mai no riuen sense fingir, riuen i ploren traïdorament, criden que es moren quan estan més sanes, si tenen febres terçanes no tenen cura del seu mal i acostumen a fingir que tenen dolor per tal de donar color a les seves actuacions.
Si algú les reprèn, les instruccions, les reprensions, tot ho refusen! Saben excusar molt bé els seus vicis estimats, en canvi, especulen sobre els pecats dels altres, fins i tot quan es confessen se n’atribolen: en saben expressar totes les circumstàncies, en passen ànsia, però dels seus no es dolen! Mostren que volen allò que no els plau, si miren el color blau, compren de color grana, demanen raïm quan volen una magrana, però mai no s’enganyen a l’hora d’arreplegar! El seu plaer és gastar pròdigament, presumir i arribar sempre més amunt!”

Espill. Edició, traducció i comentaris d’Antònia Carré. Barcelona, Quaderns Crema, 2006, 86-87

Jaume Roig descriu les dones de manera pejorativa, enumerant tots els defectes i carències que ell creu que les identifiquen. Frivolitza al voltant de la seua manera de ser i de com mostren un comportament antagònic a allò que pensen, “fan el contrari del que diuen”. Al text l’autor perfila el paper decoratiu de la dona sense reconèixer-li cap valor ni capacitat.

La il·lustració vol reflectir la dona desenfocada, receptora del missatge negatiu de l’escriptor que li provoca una reacció que es veu en la imatge subjectiva del text. En contraposició i des d’una visió constructiva, apareix plena de color i força, amb una expressió de rebel·lia i menyspreu.

Tica Godoy Casanova