Isabel Esteban, mestra republicana

El compromís dels docents de la II República amb l’educació, entesa com un dels principals fonaments de la construcció democràtica de l’estat, imprescindible per a l’avanç i la modernització de la societat, constitueix un exemple extraordinari de lluita pels valors universals de la justícia, la llibertat i la igualtat. Cal que destaquem en aquest sentit el paper de les mestres, ja que, d’una banda, representaven el model de dones modernes i independents i, d’altra, estaven completament implicades en la tasca de portar la cultura i l’ensenyament fins als indrets més aïllats amb tot el que això implicava en aquells anys. Elles treballaren amb intensitat per “una educació pública, obligatòria, gratuïta, activa, laica, bilingüe i solidària, que intentava acabar amb segles de discriminació per raons de sexe o classe social”, diu Salvador Clotas. Com a conseqüència, així que es produí la insurrecció militar del 1936, patiren tota mena de represàlies, “en certa mesura de manera més insidiosa que els seus companys”, i moltes foren assassinades. És el cas d’Isabel Esteban Nieto, afusellada perquè, tal com consta en l’expedient de la Comissió depuradora del Magisteri de Palència, “era de ideas muy avanzadas, muy amiga de los elementos de izquierda, no asistía a los actos religiosos que se hacían en la localidad, en la escuela no enseñaba Doctrina Cristiana…”. El 1939, tres anys després que la mataren, la mateixa comissió la suspenia de treball i sou amb baixa en l’escalafó. Les seues restes encara no s’han trobat.

Isabel Esteban Nieto (Villajimena, Palència, 1893 – Quintana del Puente, Palència, 1936), sèrie Mestres de la República

Anna Moner / Sebastià Carratalà