Carmina Ribés Falcó
Almassora, 1967
Imagineu-vos un ullal que brolla potent enmig d’herbassars i canyissars, d’oms i de xops, allà en una vall fonda de fèrtils terres. Observeu en silenci l’ullal, fruit de l’aigua del cel que en forma de pluja ha penetrat la terra: com brolla pur i ens fa oblidar mals i penúries! I també ens fa oblidar l’oblit, l’oblit deshumanitzador de la nostra època.
L’ullal ha parit tretze o catorze riuets portadors d’aquesta aigua de memòria eterna, de presència viva. I si hi torneu a contemplar les seues ribes tranquil·les, descobrireu les nimfes de les fonts de l’art i del record, de la inspiració i de la consciència.
Així, com els rius del nostre ullal, són aquestes artistes que ADONA’T compara amb Mnemòsine, filla d’Urà i de Gea, del cel i la terra. La Mnemòsine, deessa, personificació de la memòria; la que va engendrar amb Zeus d’un sol part les muses inspiradores del nou ordre; la que compenetra i agermana l’art visual i la poesia…
Sí, la mare de l’Ut Pictura Poesis, Mnemòsine, memòria pura.
Entrem-hi, doncs, submergim-nos i bevem d’aquestes aigües que deuen el seu do a la protecció de la nostra deessa. Bevem d’allà on bevien en el regne de l’Hades, per a no oblidar, les anomenades “ànimes selectes”.
ADONA'T 