Homer

[Telèmac:] “Mare, torna com sigui a la cambra i ocupa’t allí de la teva feina, el teler i el fus […] i això de parlar serà cosa dels homes, de tots, i més de mi; car és meu el poder de la casa.”

Odissea, I, 358-359, traducció de Carles Riba, en La veu i el poder de les dones, Mary Beard, Arcàdia.

Quan vaig llegir el fragment de text que havia d’il·lustrar em vaig quedar en blanc. La dona d’aquesta història d’hòmens no té res: ni permís per expressar-se, ni dret a pensar, i tampoc té casa. Avui en dia, encara hi ha dones que no disposen d’un lloc on sentir-se segures, un espai propi on poder parlar de qualsevol cosa i canviar de tema una i mil voltes, on deixar els plats bruts i netejar-los l’endemà. No són ames de sopar a l’hora que els ve de gust ni de descansar fins el migdia si els cal. I jo volia fer aquesta casa nostra on poder dormir tranquil·les sense patir malsons.

Marta Selusi Luis