Homenatge a Dolores

Dolores era una dona que volia ser mestra. De vella encara recordava aquells versos d’Espronceda i de Rubén Darío que havia après de memòria quan anava a escola. Dolores volia ser mestra però son pare no la va deixar, era filla única i no hi havia necessitat que treballara. Dolores acatà la decisió del pare, va callar i deixant de banda les seues aspiracions es brodà l´aixovar.

Es va casar i la vida de la seua primera filla va començar al mateix temps que la guerra civil i la seua realitat es va capgirar, passaren moltes coses… van haver de fugir i al seu Paco el tancaren a la presó.

Dolores, al llarg de la seua vida, desenvolupà el paper que li va ser assignat, el d’una dona amb una activitat reduïda a l’àmbit de la llar, un paper de submissió primer cap al pare i després cap al marit, allunyada del treball extradomèstic i dels fòrums de la vida pública. Mentrestant la Dolores mestra romania adormida, i només despertava quan recitava aquells versos que anys enrere havia memoritzat, ho sé perquè els seus ulls s’omplien d’estels.

Hi hagueren coetànies de Dolores que foren dones intrèpides i que van desafiar les circumstàncies que els va tocar viure. Però aquesta obra és un homenatge a Dolores, la meua àvia, i a totes les dones corrents que no es “significaren” i que patiren por en silenci.

María Ordóñez