Felicitas, Regilda, Fàtima i Sara

A la nostra casa tenim una xicoteta Babel:

La meua família parla valencià i la del meu marit, àrab marroquí. Entre ell i jo parlem castellà, però a les nostres filles ens dirigim: ell en àrab marroquí i jo en valencià. Elles ens responen, a tots dos, en valencià, encara que també saben parlar l’àrab marroquí.

Nosaltres no ens n’adonem però, a la gent, li fa molta gràcia contemplar-les mentre intercanvien tan fluidament dues llengües tan diferents.

Quan estem reunida tota la família, van les tres llengües a la vegada en la mateixa conversa i tothom s’hi entén, encara que només la generació més jove, la de les nostres filles i els nostres nebots i nebodes, té prou domini per a parlar-les, totes tres. A més a més, ja han començat a aprendre’n altres de noves.