485-406 a. C.
[Hipòlit:] “Odio la dona sàvia. Espero que no hi hagi mai a casa meva una dona que sàpiga més d’allò que li convé a una dona […] Voldria que moríssiu! Mai em cansaré d’odiar les dones, encara que algú digui que repeteixo sempre el mateix, doncs també elles són permanentment malvades.”
Hipòlit, versos 616-668, traducció Vicenç A. Abellán i Cristina Dalmau.

Autora: Rachel Virginia Brenes Dutch
En llegir el text vaig sentir ràbia, cabreig i angoixa.
Però quan em vaig posar a il·lustrar, una gran pena es va posar sobre mi, pel fet de saber que hi ha milers de dones amb aqueixes mirades tristes i amb un somriure dibuixat en la cara, que en silenci s’estan ofegant en les seues pròpies cases, fins al punt de ser consumides per unes paraules que dia rere dia els travessen l’oïda cremant-les i fent desaparéixer la seua ànima, convertint-les en marionetes.