Erasme de Rotterdam

“La dona serà sempre dona: és a dir, estulta, encara que es posi la màscara
de persona.”

Elogi de la follia, Llibres de L’Índex, 2013

No comprenc l’odi en cap de les seues formes ni que algú o alguns el tinguen cap a mi pel simple fet de ser dona. La clau, potser, per a afrontar tot açò és, d’una banda, no mostrar indiferència, saber i reconéixer que, per desgràcia, com bé he dit, hi ha gent que m’odia; l’altra, és conéixer l’antídot davant de tanta irracionalitat: ser persona diàriament. Erasme, per la seua banda, creu que és una condició que no em correspon, així que no puc acceptar tal raonament. 

La meua il·lustració mostra una dona que es reflectix en un espill, però el seu reflex no coincidix del tot amb ella, ni el que ella veu, ni el que nosaltres veiem en la imatge. Una màscara es reflectix en l’espill quan la figura femenina no la porta enfront de la seua cara sinó al darrere. Res és el que pareix, ni com a espectadors som ningú per a jutjar els altres. Cap dona hem d’amagar-nos ni posar-nos màscares que tapen el que som de veritat. Només necessitem més persones que es comporten com a persones.

SANSANO