Mari Rubio
Presidenta d’ ADONA’T
Les dones d’ADONAT, amb el projecte expositiu d’enguany EN MINORIA. CRÒNIQUES D’UNA DESIGUALTAT, volem sumar-nos un any més, a la celebració del dia huit de març, dia internacional de la dona, presentant una exposició, i ja és la que fa deu, sense interrupció. En aquesta ocasió l’objectiu és constatar la poca presència de les dones, exemplificat amb fotografies fetes per als mitjans de comunicació de grups de representació pública dels sectors més variats, tant públics com privats. La fotògrafa Carme Ripollés, juntament amb Lídia Díaz, dissenyadora, són les artífex del projecte que es completa amb els textos de reconegudes periodistes del nostre entorn.
***
Sabem que en l’actualitat al nostre País, pràcticament en tots els grups d’edat, hi ha més dones amb estudis superiors que homes, sols en el grup major de cinquanta-cinc anys és una mica inferior. Però, tot i això, l’ocupació masculina és superior a la femenina, dit d’una altra manera: hi ha més dones sense treball que homes. La taxa d’ocupació dels homes supera la de les dones en deu punts.
El 36 % de les regidories dels ajuntaments espanyols són dirigides per dones, però sols el 17 % de les alcaldies. A les candidatures presentades a les eleccions al parlament espanyol hi havia un 48 % de dones, però en la composició del congrés el percentatge es queda en un 39 %.
A les Universitats les dones representen el 40 % del personal investigador, però ocupen menys de la quarta part de les càtedres i sols el 2 % dels rectorats.
Sols el 17 % dels premis científics en l’estat Espanyol han estat concedits a dones, i a les publicacions científiques, les dones representen menys del 30 % del total.
Les dades indiquen que el nivell de preparació de les dones és similar, o superior, al dels homes, però la seua presència en òrgans directius, publicacions i reconeixement, és clarament inferior. Si s’analitzen les dades en profunditat, s’observa que la composició dels jurats dels premis, i dels comités de selecció, així com dels òrgans de direcció d’entitats públiques i privades, és majoritàriament masculina. Això pot explicar part de la dificultat que trobem les dones per accedir als òrgans de direcció, per publicar treballs científics o rebre premis i beques.
Està demostrada la tendència que tenim les persones a ajuntar-nos amb els iguals. És el que Karl-Günther Heimsoth anomenà homofília, en conseqüència jurats majoritàriament masculins, tendeixen a premiar treballs presentats per homes. El mateix passa amb els comités encarregats de seleccionar personal per a llocs de responsabilitat, i en la tria de treballs per a la seua publicació en revistes especialitzades. Les dones estan sempre representades molt per sota de la seua presència real, preparació o qualitat del seu treball.
Eixa realitat explicaria, en part, la poca visibilitat de les dones als mitjans de comunicació. Si hi ha poques dones en llocs preeminents, és normal que en les fotografies que il·lustren, com en: actes acadèmics, lliurament de premis, congressos científics, trobades empresarials, presentacions i en inauguracions de grans obres, apareguen poques dones. Però observem que encara així la presència de la dona als mitjans és clarament inferior a la que hauria de ser. Eixe desequilibri en la presència femenina fa que la importància de la dona en l’economia, en la política o en la investigació siga percebuda com a subsidiària, i això no és cert.
De fet eixa invisibilització de les dones als mitjans de comunicació, com palesa l’exposició que presentem, EN MINORIA. CRÒNIQUES D’UNA DESIGUALTAT evidencia una realitat que hem de superar, la clara discriminació de la meitat de la població per raons de gènere.
Esta exposició reivindica una major presència pública i publicada de les dones. En això estem les dones d’ADONA’T.
ADONA'T 