El camí de la superació

Jo tota la vida he caigut molt, he segut molt tropell. Era la meua manera de ser.

Com la meua malaltia no funciona en brots, sinó que va degenerant poquet a poquet, va costar més posar-li nom.

En aquell moment era mestra a Figueroles i haver de deixar els meus xiquets va ser fatal per a mi.

Quantes coses pensava que no podria fer i, finalment, sí que he fet!

La meua vida, ara, és l’associació AFDEM i intentar anar als llocs que puc i fer-ho tot tan normal com siga possible.