Dos dones i un repte_

Fa pocs dies vaig rebre per correu electrònic un d’aquests acudits que circulen abusivament per la xarxa. L’hauria llançat sense més però venia recomanat per una bona amiga –«m’ha fet riure molt», deia. L’acudit, que potser coneixeu, explica per què les dones anem de dos en dos al bany públic. Després de descriure la ridícula situació –però real, per un altre costat– en què ens trobem de vegades quan hi anem soles (fins aquí la part que fa riure), assenyala els múltiples avantatges d’anar amb una companya: com a mínim, i ja és prou, t’ajuda a mantenir l’equilibri en tan delicada postura…

Potser no és molt seriós que aquest acudit precedisca les meues paraules en aquesta nova cita amb Adona’t, però la referència no és gratuïta. En definitiva, allò que es posa en relleu en aquesta historieta és el fet solidari entre dones, la complicitat íntima, l’ajuda que en les petites empreses estem disposades a prestar-nos. I, per descomptat, també en les grans.

Justament, d’aquesta complicitat i solidaritat davant grans reptes professionals i vitals, ens parla i mostra aquesta exposició fotogràfica. Aquí veureu retratades –per dones– parelles, de dones, que van decidir unir les seues vides per fer realitat un projecte. Un projecte marcat pel segell ben personal que imprimim les dones als fets de la vida.

I, possiblement, van pensar en els entrebancs que trobarien pel camí, i es van respondre, possiblement, que no estaven soles, que totes dues, còmplices i solidàries, ho aconseguirien.

Són dones especials davant reptes especials: ¿o no ho són, entre d’altres, portar una guarderia, una botiga de robeta, una llibreria, promoure la difícil tasca de l’associacionisme o prestar l’ajuda psicològica en una unitat de nounats?

Aquí estan les imatges que testimonien, per damunt de tot, el gaudi de la seua aventura.

Vint dones, deu parelles, cinc fotògrafes, Adona’t.
Molts reptes. Dones juntes. Ho heu fet possible i en sou exemple. Gràcies.