Present i futur

Raquel Montesa Vázquez

Estudie el Grau Superior de Composició al Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló. El meu instrument és el piano, amb el qual em vaig formar al Conservatori Professional José Iturbi de València. I a més, treballe com a professora de piano i música en un col·legi d’Infantil i Primària.

En la meua experiència com a dona música, he vist que si bé és cert que hem avançat prou, continuen existint sectors de la música on el nombre de dones és molt reduït, com és el cas de la composició, la direcció d’orquestra, la gestió i producció musical, etc. També en trobem una presència molt reduïda en bandes i orquestres a nivell professional com, per exemple, la Filharmònica de Viena.

I és que han passat pocs anys des que el 1997 una dona, Julie Palloc, va accedir a la Filharmònica de Viena per primera vegada. Cal destacar que aquesta dona tocava l’arpa. I és que també existeixen instruments assignats en funció del gènere. Instruments com els de la família del vent-metall o de la percussió es consideren masculins, mentre que instruments com els violins, les flautes i altres de característiques més «delicades», s’atribueixen al gènere femení. Açò fa que la desigualtat de gènere influïsca en les nostres carreres a l’hora de triar instrument, ja des de la infantesa.

Segons les dades oficials, al Grau Elemental el percentatge d’alumnes dones que es matriculen és major que el d’alumnes homes. Al Professional, aquest percentatge s’iguala. No obstant, quan es parla del Superior, el percentatge d’homes matriculats és més elevat que el de dones. Com pot ser? Què passa amb les dones que es queden pel camí? És el sostre de vidre el que impedeix que les dones arriben la professionalització, provocant així que no tinguem referents allà dalt? Com podem trencar aquesta dinàmica?
Quan em vaig presentar a les proves de
Composició al Conservatori Superior
de Música de Castelló, jo era l’única dona entre una quinzena d’aspirants. Actualment, en la meua classe som sis persones: cinc homes i jo. I, aleshores, per què he triat estudiar Composició sent una matèria d’àmbit masculí? A mi sempre m’havien agradat les assignatures d’anàlisi i harmonia, i sabia que volia estudiar música, però no quina especialitat. I ací és on juguen un paper important els referents.

Quan parlem del repertori que toquen o estudiem, tota la vida apareixen noms d’homes, gairebé mai he estudiat
una dona compositora. I sense conèixer cap dona compositora, com imaginar que podem ser-ho? Ja ho deia Clara Schumann: «Alguna vegada vaig creure que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea; una dona no ha de desitjar compondre. Cap dona ha sigut capaç de fer-ho, així que, per què podria esperar-ho jo?». No és un pensament conscient, sinó que desconeixem la feina de les dones en certs àmbits professionals i no concebem la possibilitat d’estudiar o dedicar-nos a aquests sectors.




Jo vaig tindre la sort de ser alumna d’una molt bona professora d’Història de la Música, de la qual en vaig aprendre molt. En un treball de l’assignatura havíem de fer una investigació sobre les dones al llarg de la història de la música. I aquest treball em va apropar al món de la composició i de les dones compositores. Vaig descobrir per què som minoritàries en aquest sector i per què moltes d’elles han sigut silenciades. També vaig conèixer tot el moviment de musicologia feminista que va tindre lloc al segle xx, que em va fer ser més conscient de la situació i adonar-me’n que estudiar Composició sí que era una opció. Així que vaig decidir preparar-me i començar a compondre amb un professor, que em va ensenyar molt, i amb qui vaig refermar-me en la idea d’estudiar aquesta carrera.

En el meu cas (també en el de moltes altres), la meua carrera com a música no es limita a estudiar al Conservatori i això fa que estiga enfocant el meu futur laboral en diferents sectors. Respecte de la Composició, hem de tindre en compte que no és el mateix estar en segon de Composició que en segon d’Interpretació d’un instrument. En segon de carrera d’Instrument, portes al voltant de 12 anys d’experiència i estudi que et permet anar descobrint cap a on vols enfocar-te. En canvi, en Composició, només és el segon any d’estudis i per això el camí és diferent i em queda molta trajectòria per recórrer, descobrir el meu estil i en quin sector laboral estaria més còmoda treballant.

A banda d’estudiar el Grau Superior de
Composició, treballe com a professora
de música i piano. L’ensenyament és una activitat que em fa gaudir molt, ho faig bé, i podria tindre-hi futur professional. A més, fora de la música acadèmica, estic en un grup com a teclista i, de tant en tant, faig algun bolos amb el grup Amazonians, integrat completament per dones.

M’agradaria destacar que en la música moderna també està present la condició de minoria de les dones. Els homes són
els que ocupen l’escenari (sols cal veure els cartells dels festivals o observar el nombre d’integrants femenines dels grups), és per això que cal reservar espais per a nosaltres (fent un grup només de dones, per exemple) on puguem fer-nos un lloc a l’escena. De la mateixa manera que a la música clàssica, ací també s’assignen instruments per gèneres. Per exemple, la dificultat per a trobar una dona que toque la bateria o vents-metall és molt alta. Per contra, és més probable veure dones tocant el teclat o sent vocalistes.

A l’hora de decidir a què ens volem dedicar és important conèixer-nos a nosaltres mateixes. Hi ha persones que estan fetes per passar hores treballant soles i persones que necessiten el contacte amb altres, com és el meu cas, encara que m’agrada combinar ambdues dinàmiques. Tant compondre, com ensenyar, fer música moderna i fer bolos amb grups són vocacions que no vull deixar de conrear i que pretenc que formen part del meu futur laboral.