A l’inici dels estudis musicals, quan has de triar l’instrument, hi ha casos en què els alumnes es veuen influïts a elegir segons si és un instrument més «de xica» o «de xic». En el cas de Piano, no existeix aquesta discriminació, ja que hi ha un equilibri palpable entre nombre de dones i homes que comencen l’estudi de l’instrument.
En canvi, és cert que a mesura que van passant els anys i els cursos avancen, les dones abandonen l’estudi; al final, el nombre d’homes que acaben el grau professional és lleugerament superior al de dones. Al conservatori superior passa el mateix, aproven les proves d’accés un nombre més o menys equitatiu d’homes i dones, però acaben el grau un nombre significativament major d’homes que de dones. Aquesta és una situació que hauria de ser estudiada, ja que, de segur s’obtindrien respostes i resultats molt interessants per a la societat.
En canvi, a l’especialitat de Pedagogia no es dona aquesta situació. El nombre d’homes que cursen l’especialitat és lleugerament inferior al de dones, però no és molt significativa la diferència. Per contra, si mirem l’equip docent de molts conservatoris, ens adonem que al departament de Tecla, el nombre de dones dels centres professionals és major; però als conservatoris superiors és major el d’homes. En definitiva, en termes generals, és major el nombre de dones que es dedica a l’àmbit pedagògic, però fins i tot en aquest camp, el nombre d’homes supera al de dones a mesura que es va ascendint en la piràmide.
Cal remarcar que encara que els docents estan cada vegada més formats, per arribar a ser ensenyant d’un conservatori professional no és necessari estar en possessió de cap mena d’acreditació pedagògica. Malgrat que hi havia rumors que es volia crear un màster semblant al necessari per a l’educació secundària, encara no hi ha res clar. Per tant, la situació actual que tenim als conservatoris és que molt pocs alumnes del conservatori superior s’interessen per fer l’especialitat de pedagogia, però, contradictòriament, tots imparteixen classes en algun moment de la seua vida, ja siga en escoles de música, en acadèmies privades o en conservatoris. En l’àmbit pedagògic sempre estàs aprenent, i és a través de l’experiència com més avances, però la formació acadèmica t’ofereix recursos i idees per a poder afrontar les possibles situacions que sorgeixen en la complexa realitat de l’aula.
En realitat, si vols ensenyar, també has de ser molt bo en el teu instrument. Per tant, per a tindre una formació íntegra com a docent és tan necessària la formació pedagògica com la formació en interpretació. Actualment, no hi ha cap centre superior que oferisca un doble Grau d’aquestes dues especialitats, com es fa a la universitat amb molts graus d’altres àmbits. Molts alumnes, entre els quals estic inclosa, cursen ambdues especialitats per separat, amb tots els inconvenients que açò suposa, ja que, entre d’altres coses, cada canvi en la normativa pot afectar, has de quedar-te més anys al centre que si estiguera estipulat com doble grau i encara que moltes assignatures sí que te les pots convalidar, has de fer dos treballs de fi de grau. Des del meu punt de vista i l’experiència, la creació d’un doble grau de les especialitats de pedagogia i d’interpretació tindria molt d’èxit entre l’alumnat, ja que és una oportunitat formativa molt més enriquidora que fer tan sols una de les especialitats.
D’altra banda, m’agradaria remarcar la necessitat de renovació del repertori instrumental utilitzat als centres de la nostra comunitat, tant conservatoris com escoles de música. Al nostre país, es fan servir, principalment, tres mètodes de piano durant els primers cursos d’ensenyances elementals de piano: el Mètode de Piano Bàsic de Bastien, el Mètode El Piano de Tchokov-Gemiu i el Mètode Europeu de Piano d’Emonts; tots tres publicats per homes. En canvi, en altres països europeus, i sobretot als Estats Units, s’estan desenvolupant constantment nous mètodes i fent noves versions dels ja existents.
Aquests nous mètodes són molt més atractius per als xiquets, ja que integren principis pedagògics actuals, es guien per les bases del Disseny Universal d’Aprenentatge i es basen en metodologies actives per plantejar les activitats i l’aprenentatge de l’alumnat. Sobta el fet que la major part d’aquests mètodes estan editats per dones, tant en solitari com en col·laboració. A Espanya, s’han començat a introduir recentment nous mètodes, com és el cas de la col·lecció Piano Adventures (Faber i Faber, 1993). I existeixen d’altres que són completament desconeguts per a la major part dels docents, com és el cas del Mètode Piano Safari (Fisher i Kneer, 2018).
És innevitable tractar la qüestió de la investigació a l’àmbit musical, essencial tant per demostrar els beneficis de la música sobre la població com per a remarcar les carències de l’educació musical i demanar els canvis que creiem necessaris per a millorar el nostre sistema educatiu. Per això és obligatori animar tots els docents i estudiants perquè s’endinsen en l’apassionant món de la investigació. De la mateixa manera, m’agradaria també aprofitar aquest espai per a demanar a tots els docents que deixen entrar investigadores i investigadors a la seua aula, que els ajuden i que hi col·laboren tant com puguen. L’únic que es pretén aconseguir amb la investigació és una millora de l’educació musical i el sistema d’ensenyament-aprenentatge, molt lluny de criticar o jutjar la tasca docent o de centre. Es necessita la col·laboració de tota la comunitat educativa per dur endavant un bon projecte d’investigació, ja que és una tasca molt complexa i costosa.
Amb tot, s’intenta oferir una visió sobre diferents qüestions que formen part de la realitat del món dels músics, entre les quals destaquen la necessitat d’investigació als centres de música o la conveniència de remodelar els plans d’estudi als conservatoris. A més, de reflexionar sobre les quotes de gènere en l’especialitat de Piano i en l’especialitat de Pedagogia, i la necessitat d’inclusió de nous mètodes per a piano creats i editats per dones als centres d’educació musical.
ADONA'T 