Dones i música sense renúncies

En el vast i meravellós univers de la música clàssica, la presència de dones ha estat subestimada durant segles. Perquè a la música, igual com passa amb les altres arts, possiblement amb l’excepció de la dansa i l’òpera, la visibilitat de les dones ha estat, fins a aquestes últimes dècades, molt secundària. La música també ha sigut un àmbit tradicionalment masculinitzat i, per això, tot i que les dones han estat presents d’una manera o d’una altra al llarg de la història, la seua projecció pública s’ha mogut entre l’oblit que ha silenciat la trajectòria de moltes dones músiques i l’excepcionalitat d’alguns exemples puntuals que han il·luminat una foscor injusta.

Darrerament, i això vol dir les últimes dècades, s’han multiplicat les contribucions, especialment bibliogràfiques, per a rescatar de l’oblit molts talents musicals femenins que, d’aquesta manera, assoleixen el reconeixement que sempre haurien d’haver tingut. Però, a més a més, passen a engrandir una llarga llista de referents femenins que, quan les circumstàncies eren del tot desfavorables, van superar prejudicis i van trencar barreres que durant molts anys semblaven insuperables. No només van ser grans músiques, també van ser, i així cal reconèixer-ho, dones pioneres.

Són molts els exemples en aquesta línia. El llibre Dones músiques, de la musicòloga Sandra Soler Campo i editat per Publicacions de la Universitat Jaume I, n’és un d’aquests exemples. L’obra fa un recorregut pel paper que les dones han tingut en la música clàssica i contemporània. Un viatge a través de la història on la música protagonitzada per dones cobra vida; un treball documentadíssim que posa negre sobre blanc la innegable contribució que les dones han fet i continuen fent a aquest art sublim.
Precisament, la visibilització de les dones a la música també és l’objectiu que comparteix aquest nou projecte d’ADONA’T que, sota el títol «Dones músiques. De la formació a la realitat professional», reflexiona sobre les dones que han escollit fer el seu camí professional en el món de la música clàssica, les seues circumstàncies i el context en què desenvolupen el seu talent com a principal propòsit artístic i professional.

«Dones músiques. De la formació a la realitat professional» segueix el camí encetat ja fa catorze anys amb «Dones d’ofici», en un projecte coral que, any rere any, ha contribuït a dibuixar un collage de talents femenins i dones referents en àmbits molt diversos. Ara, a més, amb la novetat del format conversatori, en el qual la paraula esdevé l’instrument que projecta la veu i la presència de les dones a la música clàssica.

Conversa que ens apropa a una realitat que, malgrat l’època en què vivim i sense negar els avanços aconseguits, encara està lluny d’eixe món just i igualitari que volem. La infrarepresentació de les dones a les direccions d’orquestra és una mostra més, però substancial, de les desigualtats presents avui en dia. Malgrat que moltes vegades pensem que els estereotips estan superats, encara hi són presents. És el cas d’instruments com la bateria, on les dones són una minoria. És una necessitat desplegar currículums educatius amb perspectiva de gènere per a trencar amb la invisibilitat de les dones. Aquestes i altres qüestions van ser part de la reflexió i del debat, obert i col·lectiu, que va suposar la conversatòria i que va comptar amb intèrprets, directores, ensenyants, creadores…

Per a desplegar aquest projecte,
ADONA’T ha comptat amb la col·laboració del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí, un centre de referència a Castelló i comarques en la formació musical, així com del Conservatori Professional de Música Francesc Tàrrega. Una complicitat necessària per a avançar cap a una igualtat de gènere real i efectiva des del mateix espai i des del mateix moment on es conrea la formació musical.

No vull deixar passar l’oportunitat de fer referència al cartell que ha il·lustrat «Dones músiques. De la formació a la realitat professional», obra de Lídia Díaz, que ha sabut captar i transmetre l’esperit d’un projecte nascut del compromís d’ADONA’T amb la promoció de les dones i del saber femení. És per això que recupere ací les paraules de la presidenta de l’associació, Sonia Querol: «L’Euterpe d’ADONA’T no és només una musa inspiradora i molt agradable. És la representació d’una Euterpe poderosa, que coneix i domina la música. L’Euterpe nostra, la del segle xxi, és creadora, intèrpret, directora i es converteix en referent a la qual cal seguir. La nostra Euterpe reivindica un color rosa deslligat d’altres simbologies tradicionals sense renunciar a les delicades flors que la coronen. Euterpe, i totes les dones, no han de renunciar a res».

Això és. Dones i música sense renúncies.
Per últim, només em queda agrair a ADONA’T la seua tasca de visibilització de les dones i de denúncia de les injustícies nascudes de la desigualtat de gènere. Una trajectòria que enguany compleix 20 anys i que ha contribuït de manera decidida a portar a les bones pràctiques associades a la igualtat d’oportunitats i la conciliació familiar, principals dificultats amb què s’enfronten els projectes de les dones. Enhorabona per aquests 20 anys i per molts més.

Eva Alcón Soler