Art, música i dones

L’obra artística és necessària
Guy Davenport en Objectes sobre una taula afirmava: «Cadascun és en si mateix un desordre de percepcions i conjuncions on la improbabilitat de l’harmonia conté la promesa de coherència». En uns dies com els que vivim, pertorbadors i incerts, reclamem el valor de l’art i de l’artista com a guia que dota de sentit les caòtiques expressions de l’esdevindre quotidià i assenyala les rutes de nous destins.

L’eficàcia de l’obra artística no consisteix en una propietat física dels objectes, llibres, imatges o peces musicals com a objectes naturals o elaborats, sinó que és una manera específica d’existència com a realitat humana i social. L’obra no viu per la inèrcia del seu caràcter institucional, o per la tradició, sinó per la totalització, és a dir, per la seua contínua reanimació, com Karel Kosík va assenyalar. La importància de l’obra, allò que la fa essencial, no emana de l’obra
mateixa, sinó de la recíproca interacció entre aquesta i la humanitat que permet interpretar i reinterpretar, reanimada, la nostra existència.

Les dones fan música fora de casa
Adriana, una de les dones de l’obra La comèdia de les equivocacions de William Shakespeare, estrenada l’any 1594, no es troba còmoda amb la seua situació vital de dona casada. I es queixa amargament a la seua germana Luciana perquè el marit no arriba a temps a l’hora de dinar. Luciana li contesta:
L.: L’home és amo de la seua llibertat. L’única cosa que li importa és el moment i, segons el moment, va o ve; així que paciència, germana.
A.: ¿I per què han de tenir els homes més llibertat que les dones?
L.: Perquè fan els negocis fora de casa.
A.: Toca! Si jo fera el mateix, segur que no li agradaria massa.
L.: Tin en compte que és ell qui tira del ramal de la teua voluntat.
A.: Només els burros accepten ramals.

Ells fan els negocis fora de casa, i les dones? On fem els negocis? I la cultura i la música? On creem, representem i interpretem les dones? Quin és el nostre lloc? És el lloc que volem?

Discriminades i subrepresentades, hem de buscar les dones artistes, músiques i compositores entre les ombres en les quals han estat i a les quals han sigut sotmeses des de sempre. La manca d’oportunitats per al progrés professional, la bretxa salarial, la falta de visibilitat i reconeixement són una constant. L’any 2018, l’organització sense ànim de lucre Women in Music va revelar una impactant xifra respecte de les dones que treballen en la música clàssica: només 76 dels 1.445 concerts oferits en 2017 per grans orquestres de música clàssica van incloure almenys una peça composta per dones. I, d’entre les més de 3.500 obres que es van interpretar, només el 2,3 % van ser fetes per compositores.

Possiblement, les causes d’aquestes xifres són similars a les que indiquen desigualtats en altres àmbits de la cultura o la ciència. Però el sector de la música reflecteix de manera quasi extrema els problemes sistèmics que tenim les dones. Encara vivim en un món patriarcal i, a pesar que la majoria de les dones ja no esperem ni consentim que altres «tiren del ramal de la nostra voluntat» (o dels nostres interessos), és un fet que el poder de decisió continua estant fonamentalment i majoritària en mans dels homes i, per tant, de la seua manera de percebre la realitat, «les dones no toquen un instrument millor o pitjor, ho fan de manera diferent, i a vegades ells no entenen com rebre una energia diferent» senyalava la compositora Jane Merryl. En tot cas, el que és cert és que, encara que siguem capaces, com a dones, hem de ser més competents, i en molts més aspectes, per a ser reconegudes i acceptades.

El paradigma ha de canviar, però què es pot fer per fer el món de la música més just i equitatiu amb les dones? Resta molt per fer, però s’han fet avanços. Hi ha digníssims exemples d’iniciatives que tenen com a objectiu la visibilització, promoció i difusió de la música feta per dones.

Al nostre territori, volem mencionar l’Associació de Dones Nacionalistes «Terra» (Adona’t) que treballa per a la promoció de la dona i del saber femení, la preservació i difusió de la cultura, l’art, la música i la literatura generada per les dones. També, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana va crear la Banda Simfònica de Dones en 2015 per visibilitzar el talent musical femení i donar veu a les dones en l’àmbit musical, silenciades durant segles, des de la interpretació, la direcció, la composició o la gestió cultural. En l’àmbit estatal i internacional, l’Asociación Mujeres en la Música potencia, divulga i promociona la presència de les professionals de la música en la història i en l’actualitat. La revista Melómano digital ha creat secció «Històries i cançons de dones compositores» per a ser la veu de totes les dones en la música, des de les més conegudes fins aquelles que hui dia continuen estant en l’oblit. I la pàgina web impulsada per les cantants Randi Marrazzo i Nicole Leone A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers, s’ocupa de la promoció i difusió de les obres vocals de les dones compositores de la història.

Juntament amb la visibilització, des de l’activisme, organitzacions com Women in Music, han proposat altres solucions com ara introduir quotes progressivament i en totes les instàncies, en orquestres, en la música que s’escolta en la ràdio, en la quantitat de dones que participen en festivals, etc. També, des de diferents àmbits es recomana realitzar les audicions a cegues de manera que es valore la música i la manera de tocar i no tant el gènere o fins i tot la presència física de la persona que està al davant.

Per concloure tornem al segle xvi, a les paraules pronunciades per Maddalena Casulana: «Desitge mostrar al món, en aquesta professió musical, l’errònia vanitat que només els homes posseeixen els dons de l’art i l’intel·lecte, i que aquests dons mai són donats a les dones».
L’art i la música són necesaris, la música feta per les dones no només és valuosa, és imprescindible.

Pilar Ezpeleta-Piorno