Dones de referència, exemple i feina ben feta

Per cinquè any consecutiu les dones d’adona’t ens ofereixen una nova en- trega, un nou treball, en el qual, fidels a l’esperit de l’Associació de Dones Nacionalistes “Terra”, continuen posant en valor la importància del paper de les dones en la transmissió de coneixements i vida, de la nostra cultura i llen- gua i dels valors individuals i col·lectius que ens fan progressar com a socie- tat. I tot això a partir de la recopilació d’experiències quotidianes, vivències que no per ser fets de la vida diària deixen de ser rellevants, i es converteixen fins i tot en mostres de xicotetes heroïcitats que donen llum a les nostres vides a través del seu record.

Al llarg d’aquests anys ens han obsequiat amb la recopilació d’experiències singulars enriquidores i també ens han mostrat projectes de vida que ana- ven molt més enllà de simples projectes professionals o empresarials. Així, el 2009 ens varen delitar amb el primer llibre fruit de l’exposició fotogràfica Dones d’ofici; i amb Dos dones i un repte. Retrats, el 2010. El 2011, amb Llengua màtria. Dones de paraula ens mostraven les experiències viscudes –pel que fa a la transmissió de la llengua materna– per tres generacions de dones d’una mateixa família; i el 2012 van produir L’ull d’adona’t, en la qual, aquestes dones valentes, ens traslladaven les seues mirades, singulars i reflexives so- bre diversos aspectes, amb la col·laboració de diverses fotògrafes.

En aquesta edició del 2013, han volgut innovar fent un salt formal. Han vol- gut estrenar un format i un llenguatge fins ara no utilitzat: l’audiovisual; i així ens mostren una pel·lícula documental, composta per nou curtmetratges que registren les entrevistes personals fetes a deu dones que, des del seu record i la seua vivència, ens parlen d’aquelles dones que han influït d’una manera intensa i ben significativa en les seues vides o que han deixat una empremta especial en el seu record i pensament.

Podríem establir un paral·lelisme amb la Universitat Jaume I i els testimonis de les dones que surten en els curtmetratges. Aquestes ens volen traslladar la seua vivència i els motius i raons pels quals determinades dones van tin- dre un paper o significat especial en les seues vides. Doncs bé, podríem es- tablir que d’alguna manera la Universitat Jaume I és com una dona –encara que no gaire gran, ja acumula 22 anys de llarga experiència universitària. És com una mare jove que ens acull a tots: estudiantat, professorat i perso- nal d’administració i serveis; que ens estimula a cercar nous coneixements, noves dreceres; ens ajuda a formar-nos, ens ensenya i vetla pel nostre futur i el dels nostres estudiants i també es troba altament compromesa amb la cultura i llengua.

Si a l’UJI, com a una dona més, com a una protagonista més, la férem parti- cipar en el curtmetratge i li preguntaren quines “dones” haurien influït de manera transcendent en la seua existència, en el seu tarannà i manera de ser, de segur que, després de pensar una estona, contestaria que per a d’ella va ser “la Universitat de València” la dona que més la va “marcar”. Que de la seua “universitat mare” va heretar moltes i moltes virtuts: l’estima i el respecte pel poble valencià. D’ella va heretar la tolerància i el respecte per les altres cul- tures i llengües, l’estima per l’estudi, la ciència, les humanitats i les arts i per la llibertat de pensament, creença i de càtedra; i un munt de coses més que arrelen dins del cor i que precisarien de molts i molts minuts d’entrevista per tal que quedaren ben explicades i contades.

Dit açò, reflexionaria uns instants més per a prosseguir, a continuació, amb una enumeració de molts noms d’altres dones de referència que l’han mar- cada amb el seu compromís i feina ben feta; i entre les quals no hi faltarien: la compositora Matilde Salvador, medalla d’or de l’UJI, les doctores honoris causa Ángeles Galindo (pedagoga) i Adela Cortina (filòsofa), la nostra profes- sora Purificación Escribano… i, per suposat, totes les dones d’adona’t.

Moltes gràcies pel vostre exemple.