Alumna i altres.
La campanya #MeToo contra l’assetjament sexual ha provocat una inusitada atenció mediàtica cap a una problemàtica que fins fa poc estava normalitzada. Centenars de veus arreu del món han clamat contra la naturalització d’un comportament que objectivitza les dones i lamina la seua integritat. Les dones hem alçat la veu, hem fet ús de la sororitat. Hem fet el que al País Valencià en diríem fer pinya. Ens volem vives i empoderades. Ens volem valorades i amb presència pública.
El camí que ens queda per recòrrer és llarg. Les inèrcies són moltes. També en l’àmbit dels mitjans de comunicació. La qüestió no és menor: els mèdia filtrem fets i contribuïm a generar el discurs públic. Donem i llevem protagonisme. Il·luminem realitats i nodrim silencis. Alimentem estereotips i generem discursos alternatius. I aquesta selecció dels fets també té implicació en matèria de gènere.
Perquè les dones continuem estant invisibilitzades en els mitjans de comunicació. Tot i que representem el 51 % de la població i que ens hem incorporat massivament a les universitats, no tenim als mèdia el protagonisme que ens correspondria en termes estríctament numèrics. Segons l’informe Monitoreo Global de Medios 2015, a l’Estat espanyol, les dones només representen el 28 % de les
persones que apareixen a les notícies. És més, només el 9 % de les fonts expertes que utilitzem per donar sentit i context a les nostres històries són dones. La font d’autoritat, doncs, continua sent majoritàriament masculina.
Els homes –és cert– ocupen més càrrecs de responsabilitat que les dones i han copat les instàncies més altes
de l’acadèmia. Mentre tradicionalment ells ascendien en l’escala social i assumien responsabilitats públiques, nosaltres hem quedat relegades a l’esfera domèstica. Tanmateix aquest estat de les coses ha anat modificant-se i cada volta són més les companyes que assumeixen llocs de responsabilitat.
Malgrat tot, informes com el de Monitoreo Global o la plataforma catalana
On són les dones indiquen que la presència d’homes i dones als mitjans no és paritària. Les raons que expliquen aquest decalatge són diverses. La pri-
mera cal buscar-la en les rutines perio-
dístiques, que ens aboquen a produir informació ràpida i a buscar fonts consolidades, normalment masculines. La segona raó és que la majoria de mitjans tenen al capdavant homes sen-
se cap sensibilitat en aquesta matè-
ria. I això ocorre, en moltes ocasions, no tant per mala fe sinó per simple inconsciència. La discriminació per raons de sexe simplement no figura entre els paràmetres per avaluar la notorietat d’una notícia.
Afortunadament han començat a donar-se passes per canviar aquestes dinàmiques. A Catalunya ja fa quasi una dècada es va posar en marxa el Cercador d’Expertes. Es tracta d’una eina per a periodistes consistent en un repositori de professionals expertes en les més diverses matèries. D’aquesta manera es trenca la barrera invisible que en ocasions distancia els periodistes de les dones. A
Euskadi i Andalusia existeixen ferramentes semblants i de fa uns mesos la Unió de Periodistes Valencians ha habilitat l’Agenda d’Expertes.
Són, totes elles, eines molt útils si volem un món més just. Invisibilitzar les dones i silenciar els seus relats en els mèdia és una forma de discriminació. Només si les i els periodistes ens col·loquem les ulleres lila cada volta que eixim de la redacció podrem acabar amb aquesta injustícia històrica.
ADONA'T 