Maribel Peris
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica.
Durant els períodes històrics de la Segona República i la dictadura franquista la figura de la dona va ser objecte de transformacions rellevants que van determinar la vida de milers de dones.
El govern de la Segona República va portar a terme un projecte d’emancipació i d’igualtat amb avanços de participació política i drets individuals en tots els àmbits: familiar, educatiu social, polític, econòmic i cultural. La Constitució de l’any 1931 va abolir els privilegis per raó de sexe i va reconéixer els mateixos drets electorals per a homes i dones. Un nou model social va aconseguir ampliar la representació de les dones en el terreny polític i en l’àmbit sociocultural. Aquest model abraçava també l’ensenyament i el món del treball, si bé en aquest darrer seguiria vigent la divisió genèrica. Van haver-hi canvis substancials en la legislació: el divorci, l’abolició de les distincions entre fills legítims i il·legítims, millores en el sistema educatiu, la llei d’assegurança de maternitat i també modificacions en l’entorn familiar i matrimonial.
Durant la sublevació militar l’alteració del ritme de la vida quotidiana i la militarització d’una gran part de la població masculina va fer que les dones quedaren com a garants de mantenir el ritme de la producció en tots els àmbits: l’agrícola, l’industrial, el comercial, etc.
En arribar la dictadura es van abolir tots els drets polítics i socials aconseguits durant la Segona República que es van esborrar, pràcticament. Cap dona entre les autoritats, totes en un pla inferior, expulsades de tots els càrrecs polítics i del dret al sufragi universal entre molts d’altres.
La dictadura va imposar, de forma hegemònica, un nou model social per a la dona basat en el nacionalcatolicisme. Això va comportar la pèrdua dels drets aconseguits durant la
Segona República i en conseqüència un canvi transcendental en la vida de les dones. Es va exercir un adoctrinament ideològic per part de l’estat i el seu maridatge amb l’església catòlica amb la finalitat d’inculcar aquest nou model a totes les dones des de xiquetes. Segons aquests patrons la institució de la família i la llar era el lloc de les dones, l’espai de sociabilitat des d’on contribuir a forjar la pàtria mitjançant la tasca reproductora de la maternitat. Calia, i eren virtuts pròpies de la naturalesa femenina, la pràctica de l’obediència i la submissió a l’home, la virginitat i l’autocontrol.
L’educació pública era deficient i la legislació impedia la integració en el món productiu. El Fuero del Trabajo del 9 de març de 1938 prohibia el treball nocturn a les dones, regulava el treball a domicili i eximia a la dona casada de treballar als tallers o fàbriques. La Sección Femenina, Decret 28 de novembre de 1939, es va fer càrrec de l’educació politicosocial de les dones, dirigida a la cura dels fills, pares i parents. Model que, encara que més accentuat durant la postguerra i primer franquisme, seria una constant al llarg de tota la dictadura.
ADONA'T 