Contra les cordes

Sefa, Isabel, Lledó, Maria, Anna, Reyes… cinc noms de dona. Cinc his- tòries reals d’éssers humans que viuen a casa nostra. Veïnes, companyes, germanes, amigues que pateixen les conseqüències de l’execució més salvatge d’un neoliberalisme androcèntric i masclista que té l’amoralitat de despullar-les dels drets més bàsics i d’expropiar-les de la seua autoes- tima.

Desnonament, malaltia, comiat laboral, pobresa… són alguns dels fets desestabilitzadors que les han situades contra les cordes. Jo també m’he sentit així. Juntament amb els meus companys i companyes de rtvv, hem sigut víctimes d’aquesta mena de neofranquisme que ens envaeix. Vaig tindre la fortuna de formar part de l’equip que va gestar i parir la rà- dio autonòmica fa més de dues dècades. Jo era de les que em creia la raó de ser de la nostra ràdio i televisió: proximitat, pluralitat i promoció de la llengua i cultura pròpies. Vaig ser despatxada fa un any en la primera fornada d’un expedient de regulació que es regia per criteris arbitraris i partidistes. Un ero que va ser tombat de manera contundent pel Tribunal Superior de Justícia valencià adduint vulneració dels drets fonamentals i mala fe per part dels gestors. El govern, encapçalat per Fabra, en lloc d’acatar la llei, va decidir tancar una empresa creada amb una llei estatu- tària. Una casa que pertany a tota la ciutadania valenciana. I ho va fer per
«decretazo», sense cap consens previ, unilateralment i amb la presència de la policia a l’edifici de rtvv. Va ser un autèntic colp d’estat que ha ferit greument el nostre autogovern i ens ha furtat el dret d’estar informats en la nostra llengua i en clau valenciana.

El trauma no ens arriba tant des de l’adversitat, sinó des de la reacció de l’entorn. Des del discurs narratiu que estigmatitza, abandona i humilia. En el meu cas, el partit en el govern, vol fer creure al poble valencià que la culpa del tancament de rtvv és dels treballadors, quan són ells els que l’han fet inviable unflant la plantilla amb persones còmplices, castigant a l’ostracisme els periodistes crítics i balafiant 1.300 milions d’euros fent servir rtvv de pantalla per a desviar diners públics. Fins i tot hi ha tres treballadores que han denunciat l’exsecretari general, Vicente Sanz, per abusos sexuals al seu despatx. El cas està pendent de judici.

Davant l’orfandat de polítiques institucionals d’assistència que eviten el sofriment humanitari, aquests noms de dona han sabut apoderar-se de les seues vulnerabilitats prenent consciència de les fortaleses i agafant les regnes de les seues vides. Un treball persistent i col·laboratiu basat en la resiliència que és tot un exemple a seguir. L’Associació de Dones Nacionalistes ‘Terra’, ADONA’T, treballa per canviar el paradigma de la injustícia i convertir-lo en una responsabilitat compartida i en un suport mutu. Juntes podem projectar-nos en el futur i anar fent camí. Recupe- rarem rtvv i donarem veu als sectors de la societat més desfavorits, als damnificats i damnificades de les polítiques reaccionàries. Aquesta és la nostra obligació. No hi ha marxa enrere