Eva Alcón Soler
Rectora de la Universitat Jaume I
Fotografia: Natalia Lobato
Un any més l’Associació de Dones Nacionalistes ‘Terra’ ADONA’T ens regala una crida a la conscienciació davant la desigualtat de les dones. En aquesta ocasió se centra en la història de la misogínia. L’odi contra les dones i les xiquetes no és nou. La violència no és nova –no hi ha més casos ara que abans; sempre ha existit, sempre ha estat ací afectant totes les classes socials, en diversitat de dimensions i a totes les edats.
Tot i els dubtes que algunes estudioses del tema presenten a l’hora d’esbrinar si aquesta misogínia és fruit de la por o de l’odi, tant se val, no podem negar que hi és.
La misogínia es manifesta de moltes formes, mitjançant l’exclusió social, la discriminació, l’hostilitat, el patriarcat, la cosificació o la violència, entre d’altres. Hi ha persones misògines que ni tan sols en són conscients. En molts casos amagades sota la fórmula: “Jo no tinc res en contra de les feministes, però…”, que ens remet a la mateixa estructura utilitzada per a altres col·lectius com “Jo no sóc racista, però…”.
Des d’un punt de vista científic, actituds que revelen aquesta característica es descriuen en les publicacions d’autors i autores com el sociòleg australià Michael Flood (2014) o les de les doctores en ciències polítiques i audiovisuals de la Dublin City University Debbie Ging i Eugenia Siapera (2018) en un monogràfic on s’adreça la misogínia a les xarxes socials.
També trobem la misogínia internalitzada on fins i tot dones infravaloren les dones i formen part de l’anomenada violència lateral. Un patró que pot ser intergeneracional i que impedeix, en casos marginals, l’adopció de valors feministes i l’apoderament de les dones.
La present edició, sota el títol IL·LUMINADES. IL·LUSTRANT LA HISTÒRIA DE LA MISOGÍNIA, emmarca una denúncia contra la misogínia imperant des de fa segles a la societat, contra un patriarcat que, malauradament, encara avui en dia, és sobirà en molts àmbits i que es fa palès diàriament.
ADONA’T ha triat com a il·luminades a dones il·lustradores que en aquest nou projecte pretenen posar de manifest la misogínia social i cultural de manera diacrònica. Ho fa incloent com a exemples clars i reveladors cites d’autors de reconegut prestigi com Homer, Aristòtil, passant per Ausiàs March, Jean Jacques Rousseau, Sigmund Freud i de personalitats de l’àmbit sociopolític, com ara Donald Trump o Vladimir Putin.
La misogínia al segle xxi ha trobat com a còmplice els estereotips assignats a cada gènere. Un bon exemple són les botigues de joguines on clarament es diferencien aquelles que representen rols històricament relacionats amb les dones i xiquetes, on regna el color rosa, i d’altres més relacionats amb els nens. També com a il·lustració d’aquesta diferència des de ben petites i petits trobem les botigues de roba per a nadons i fins i tot l’escola (disfresses per a carnestoltes, uniformes, etc.). Podem dir que cada persona se socialitza segons el rol o els rols que s’espera d’ella. Això serà així mentre
no trenquem amb aquesta expectativa, o no animem des de diversos àmbits al canvi. Un molt bon exemple és la iniciativa que cada mes de març ADONA’T duu endavant, i que ajuda a visualitzar la discriminació que encara patim les dones i les xiquetes.
Des de la Universitat Jaume I reconeixem el suport d’ADONA’T a les polítiques d’igualtat i agraïm el seu paper per tal d’activar i posar en relleu la responsabilitat que les institu-
cions tenim davant la desigualtat, els atacs i el menyspreu del qual és víctima gairebé la meitat de la població. Enhorabona a ADONA’T per aquest nou projecte.
ADONA'T 