Pedagoga i logopeda del Complex Socioeducatiu Penyeta Roja.
Membre Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
Als anys vuitanta em vaig posar en una assemblea ciutadana contra la violència i els abusos de poder. Vaig començar a escriure en premsa i a prendre consciència que no tot era delegar en els altres sinó que és molt important participar i ser activa.
La memòria històrica és intrínseca a la societat. Per què hem de suportar la situació de tenir encara morts per les cunetes? Quina democràcia es pot anomenar democràcia si no ha solucionat eixe deute històric? Fins que no s’anul·len els judicis summaríssims estarem hipotecats. El trànsit de la dictadura a la democràcia va portar com a herència el cos jurídic de la dictadura, que s’hauria d’haver tallat.
L’educació és fonamental. És veritat que els néts dels que van patir la repressió, de vegades prenen consciència, però un bon ensenyament de la història i dels valors, de la tolerància i la participació ciutadana és important. Tinc molta fe en els moviments socials.
La tasca de la memòria històrica té un vessant reivindicatiu però també un de molt humà. El més rellevant és el reconeixement de les persones que van lluitar, que van perdre la vida per uns valors, i a aquelles que els van robar els seus familiars i el seu record.
Han passat els anys. Primer no es podia parlar perquè era molt tendra la democràcia, i ara perquè ja ha passat massa temps. Aquest tema no prescriurà mai, des de cap punt de vista, ni el jurídic ni l’humà.
ADONA'T 