Sóc. Que important és que siguem. Independentment del que siguem. Jo sóc periodista, o almenys això em diuen des de fa algun temps, però sobretot sóc algú a qui li encanta donar vida a les paraules.
Em confesse addicta a escriure i descriure, a explicar. Crec que no hi ha millor via per a mostrar les realitats que una història. Supose que precisament per açò vaig acabar perdudament enamorada de la que és la meua professió, el periodisme. I estic convençuda que el quart poder aconseguirà recuperar això mateix, el seu poder.
Fa ja quasi cinc anys que em vaig topar amb el periodisme cultural i independent. Em vaig submergir en el món digital gràcies a una mà que sempre apunta cap amunt. També en diferents projectes de comunicació i màrqueting digital. Fins i tot, a més de llegir-me, és possible que m’hages escoltat. I tot perquè diuen que la flor no és de qui la sembra, és de qui la cuida.
També sóc dona. I supose que jo també tinc por quan torne a casa sola.
Perquè dona havies de ser, i encara
sort.
ADONA'T 