Antonio Vallejo Nájera

“Per comprendre l’activíssima participació del sexe femení en la revolució marxista, cal recordar la seua característica debilitat de l’equilibri mental, la menor resistència a les influències ambientals i la inseguretat del control sobre la personalitat […] Quan desapareixen els frens que contenen socialment la dona […] es desperten en el sexe femení l’instint de crueltat i va més enllà de totes les possibilitats imaginades, precisament per mancar-li les inhibicions intel·ligents i lògiques, característica de la crueltat femenina que no queda satisfeta amb l’execució del crim, sinó que augmenta mentre el comet […] A més, en les revoltes polítiques tenen l’ocasió de satisfer les seues apetències sexuals latents.”

“Psiquismo del fanatismo marxista III. Investigaciones psicológicas en marxistas femeninos delincuentes”, Semana médica española: revista técnica y profesional de ciencias médicas, ISSN 1131-0049, Núm. 25, 1939, pàgs. 194-200

He estat buscant altres documents per entendre el text i he extret diverses idees, especialment el paper de la cojuntura social que representava el franquisme. La dona era considerada tan sols escòria, animal sense intel·ligència, sense un pensament adequat a l’Espanya franquista de postguerra.

Així, la meua interpretació és plasmar una dona constantment manipulada per les diverses opinions socials, polítiques, econòmiques, etc. que ella mateixa està angoixada, però no fa res, perquè sap que trie el que trie serà increpada per la seua decisió poc intel·ligent.

Paula López Almela