Anna Lleó

Vau vindre a la meua ment abans que poguera fer memòria.

Recorde sobre tot el canvi de la mestra major fent ganxo, a una mestra que no se sentava mai… Va ser una llàstima que deixares de treballar. Quina mestra es va perdre!

Vaig arribar a la universitat… ma mare només tenia estudis primaris i les meues iaies no sabien ni llegir ni escriure.

Gracies a vosaltres jo vaig poder ser una llum en la meua família i és per això que sempre he intentat seguir tot allò que em vau ensenyar en aquella època en la qual vau ser les meues mestres… la inspiració de tota una vida.