Alícia Pastor Moliner

L’any 40 va muntar una pensió a Castelló… era una dona amb un caràcter molt fort perquè… si una dona es casa als 18, se separa als 23… i tota la vida ha sigut una dona independent… Per a nosaltres era normal vore que ella era l’ama de la pensió, la que la dirigia, la que marcava les pautes i a nosaltres ens ha ensenyat eixe punt de llibertat i d’independència.

Era una dona que tenia molt clar el futur que venia i ella, que no sabia ni llegir ni escriure, va donar estudis a les seues filles.

Ella es feia valdre, es feia respectar, i nosaltres apreníem en eixe respecte que li teníem a ella, que era el mateix respecte que havíem d’exigir als de- més per a nosaltres mateixes.

“En esta vida tot t’ho poden llevar, tot t’ho poden furtar, menys el que has après”.