Adonar-se

Sempre, des de ben xiqueta, des que me’n vaig adonar, m’ha agradat ser dona. I ara, m’agrada la dona que sóc.

Adonar-se no vol dir fer-se dona. Tanmateix, com veureu, aquest significant aparent no queda gens llunyà de les accepcions del diccionari: 1. Adquirir coneixença. 2. Adaptar-se bé a alguna cosa. 3. Dedicar-se.

Torne a començar. Des que em vaig adonar, m’ha agradat ser dona. Potser perquè s’obria un camí llarg i intens per adquirir coneixença. Potser perquè ja ens plantejaven reptes diferents als que havien estat els normals fins aquell moment: l’educació o el coneixement en igualtat de condicions per a adquirir un ofici… I vaig ser afortunada de tenir una dona per a qui l’educació de les seues filles era fonamental. Ella, ma mare, tenia molt clar que un ofici ens donaria independència, ens faria créixer com a persones, just perquè no ens faria falta ningú; ningú, com ella ho entenia, era ningú de qui hagueres de dependre… Em vaig fer dona adquirint un ofici. Em vaig adonar.

També em vaig fer dona adaptant-me. Adaptant-me a conviure amb tot allò que la condició, ara sí, de dona amb ofici m’exigia. Condicions dures. És un tòpic, però amb tota la força –de veritat– que rau en els tòpics. Un ofici per desenvolupar, sense deixar de desenvolupar el gran ofici de ser dona, és a dir, ser filla, mare, germana, amiga, esposa… amb un munt de verbs i adjectius indefectiblement units als noms que hi figuren. Però vaig saber adaptar-m’hi, adonar-me que tot plegat, malgrat no ser fàcil, em feia ser una bona dona.

Des que em vaig adonar m’he dedicat a ser dona dedicar-se és la tercera accepció que en recull el diccionari. M’he dedicat, des del meu ofici, a demostrar que l’educació, que el coneixement, que la cultura, ens fan dones més lliures i dignes, i que la nostra lluita és aconseguir que totes les dones puguen tenir-hi el mateix accés, a l’educació, el coneixement i la cultura.

M’he dedicat, igualment, als oficis de dona, a tots, amb més o menys èxit, però sempre amb dedicació… Com s’han dedicat les vint dones a qui Olga Batiste ret homenatge en aquesta exposició i al qual m’afig dedicant-los aquestes senzilles, però sentides, paraules.

Dones d’ofici, dones adonades.