Quotidianes rebel·lies davant de les adversitats

Crec que en algun moment –o en molts– tothom ha reflexionat sobre si en l’existència és més important la durada –els anys viscuts–, utilit- zant l’argument, no sempre cert, que com més temps més vivències i experiències acumulades; o si, independentment de la seua llargària i circumstàncies, el que cal és viure, amb molta intensitat i plenitud. Amb tota probabilitat és aquest darrer modus vivendi el que a ens agradaria practicar; encara que, de tant en tant o moltes vegades, l’esdevenir diari ens distrau del propòsit, i per això ens deixem arrossegar com si del corrent fort d’un riu es tractara, sense oferir cap resistència.

Afortunadament, sempre hi ha fets que ens alerten d’aquest compor- tament indolent, d’aquest laisser faire, sense imposar-nos, ni manifes- tar una ferma voluntat sobre què volem fer amb la nostra realitat: si ens conformen amb allò que ens toca o lluitem per allò que vo- lem. Aquests fets, o tocs d’atenció, són imprevisibles, aleatoris, poden succeir en qualsevol moment, però, en aquest cas, el projecte audiovi- sual DONES AL LÍMIT. RESILIÈNCIA I FORTALESA és una cita singular que ens torna a retrobar cada any al voltant de la celebració del 8 de març –el dia de la dona treballadora– per empènyer-nos a sortir del corrent que ens arrossega i convidar-nos a adoptar una actitud ben diferent de la que ens enlluerna i no ens deixa veure-hi amb nitide- sa. M’estic referint a la crida que, anualment, ens fa ADONA’T perquè adrecem la nostra mirada cap a unes dones extraordinàries pel que fa a les seues actituds i la valentia a l’hora de viure i de passar per la vida: a l’hora de treballar, de desenvolupar un projecte o un somni, a l’hora d’estimar els seus fills i familiars, de trametre el seu llegat…

ADONA’T, des del seu inici, ha intentat cada any, amb els seus llibres i fotografies primer i amb el llenguatge audiovisual després, impactar i sostovar els nostres pensaments i sentiments mostrant-nos sempre un variat trencadís d’històries de dones. Ho ha fet amb els seus relats,
entrevistes i històries, amb les exposicions fotogràfiques captant el rostre i l’esperit d’una, de dues o, fins i tot, d’una nissaga de dones, i també ho fa ara amb un llargmetratge resultat de la concatenació de fragments que encapsulen cadascun d’ells la història d’una dona. Són petites històries en el temps però grans i intenses històries en la vivència. Són trossos de vida de dones al límit. Al límit de la pròpia resistència, del seu esforç; al límit en les decisions que marquen el propi futur; al límit en les incerteses, en les malalties; al límit en les pèrdues d’allò que ens dóna seguretat…

No crec en el concepte de l’antic heroi, basat en la realització d’una acció singular i puntual. Per a mi l’heroïcitat avui no està en les grans gestes o actes, moltes vegades inconscients i irracionals, sinó en les quotidianes rebel·lies davant de les adversitats, front a allò que sem- bla irremeiable, front als constrenyiments imposats per les circums- tàncies. Crec en l’heroi i l’heroïna que dia rere dia, amb valor, voluntat i esforç continuat i, també, compromís amb els altres, mai no deixa de cercar el seu somni, de nadar sempre, encara que siga a contracorrent, per arribar a fer realitat allò que anhela a la vida. I he de reconèixer que aquest esperit de viure la vida intensament en la quotidianitat, d’una manera rebel en el dia a dia, i amb la ferma voluntat de modifi- car la realitat que ens envolta per tal de millorar-la, aquesta manera d’existir, en major o menor mesura, l’he trobada sempre en l’esperit de moltes dones, i en particular en l’esperit de les dones d’ADONA’T.

Thomas Carlyle, matemàtic, assagista, historiador i escriptor britànic, va afirmar que “Tant pot ser heroi aquell qui triomfa com aquell qui sucumbeix, però mai qui abandona el combat.” Doncs bé, ací, en el llargmetratge que ens ofereix enguany ADONA’T, hi trobareu un gra- pat d’heroïnes. Que el seu exemple ens servisca d’estímul per no aban- donar mai la nostra lluita vital, personal i col·lectiva.